La Torre de l’Espanyol

Ajuntament.
Ribera d'Ebre (Tarragona)
634 habitants

La gent comença a custodiar el col·legi electoral ben d’hora per evitar que la policia entri i s’endugui el material electoral. De mica en mica va arribant més gent. Els accessos a la plaça estan tallats per tractors. Quan arriben els Mossos un grup de veïns s’agrupen davant de la porta al crit de “Votarem! Votarem! Democràcia! Democràcia!”. Els Mossos se’n tornen al cotxe que està uns metres més avall.

Es fa un esmorzar popular abans d’obrir el col·legi electoral. A les nou s’obre i la gent que estava esmorzant es posa a fer cua. De seguida hi ha una vintena de metres de cua. L’ambient és festiu, cares d’alegria, gent emocionada en dipositar la papereta dins l’urna, rialles, germanor.

Ben aviat, els informatius comencen a mostrar les primeres imatges de les intervencions violentes dels cossos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en alguns col·legis electorals de diversos punts del territori català. La gent s’ho mira amb atenció, i l’ambient distès torna a tensar-se. Cares de tristesa de preocupació i de ràbia comencen a apoderar-se dels veïns i veïnes.

Ara l’ambient és estrany, hi ha gent de tot. Alguns es mostren nerviosos, d’altres els calmen, incredulitat, incertesa, tristesa, certa por. Els debats són més intensos, els telèfons mòbils marquen l’actualitat més immediata, i tothom n’està pendent. Una barreja d’emocions molt fortes dóna pas a què vídeos i rumors s’escampin a l’instant entre els presents. Mentrestant els nens i nenes mostren l’altra cara de la moneda, innocents, contents i despreocupats juguen a tenis taula i a la PlayStation distraient-se de tant en tant quan TV3 mostra imatges de les càrregues.

A l’hora de dinar els presidents de mesa demanen ajut per resoldre problemes amb l’aplicació que enregistra els vots. No funciona correctament i s’han d’interrompre les votacions en diversos moments del dia. Gràcies a diversos veïns i veïnes s’aconsegueix resoldre part del problema, es pot continuar votant, però només a estones. El motiu: s’està intentant intervenir l’aplicació des d’una o diverses fonts externes, i està afectant els col·legis electorals de tot Catalunya. A partir de les 16 h, sembla que el sistema funciona amb tota normalitat, motiu pel qual es comunica als pobles veïns que poden venir a votar a La Torre si tenen problemes als seus pobles. La germanor entre uns i altres es fa més forta, les càrregues policials han indignat la totalitat dels presents, i fins i tot les persones amb els ideals més contraposats clamen contra el que creuen què és una injustícia.

De sobte, arriben informacions que s’han vist com a mínim una trentena de vehicles de la Guàrdia Civil i/o la Policia Nacional a prop de la capital de la comarca, Móra d’Ebre. Torna el nerviosisme, i en alguns, la por. Tothom està alerta d’una possible arribada imminent dels antiavalots. Davant aquesta amenaça, es pren la decisió d’amagar l’urna i tancar les portes d’accés durant uns minuts. En dues ocasions es produeix una falsa alarma, que provoca que tothom s’aixequi de les cadires ràpidament per custodiar les portes de l’Ajuntament tot sabent les possibles conseqüències.

S’apropen les vuit de la tarda i encara queda gent que no ha votat. El cens de La Torre és petit, però els nombrosos imprevistos i les dificultats han alentit el procés. Es decideix reobrir perquè puguin acabar de votar els que falten. Mentrestant es donen indicacions als presents sobre què han de fer quan arribin les vuit en punt: “Tancarem les portes i vosaltres us quedareu a la porta mentre es fa el recompte, pel que pugui passar, alguns aneu a La Societat si us plau, gràcies”. Mentre tot això passava, l’urna, apropiadament precintada, s’havia extret en secret per la porta de darrere, i transportat amb una furgoneta fins a La Societat, un altre local públic del poble. Ara la gent estava custodiant una sala buida.

Ens traslladem a la sala de cinema de La Societat. Està tancada amb clau, a dins hi ha l’urna i una quinzena de persones, entre les quals els presidents de la mesa electoral. Els responsables del recompte expliquen el procediment als testimonis, que seuen pacients i en silenci mentre fan que sí amb el cap. Es tallen les brides. La sala és fosca, amb una petita llum encesa per poder fer el recompte i en silenci absolut. S’obre el primer sobre i es trenca el silenci: “Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, no”. Sí, aquesta era la dinàmica.

El recompte ha acabat sense incidents. Un dels presents agafa el telèfon mòbil, i a través d’un grup de whatsapp creat per a l’ocasió des de fa uns dies i on hi és quasi tot el poble escriu: 330 Sí, 14 No, 6 En Blanc, 2 Nuls.

En pocs minuts la plaça era buida, el dia havia acabat.

Vídeo-resum de la jornada.