Vallmoll

Escola Mare de Déu del Roser
Alt Camp (Tarragona)
1.702 habitants

Relat dels fets que ens ha enviat un votant:

“L’1 d’octubre de 2017 a Vallmoll va ser un repte per al col·lectiu independentista del poble. Cal recordar que tenim un alcalde no independentista (PSOE) i que porta a l’alcaldia més de trenta anys. Per tant, es pensa que el poble és seu i que tot es fa i es desfà segons la seva voluntat.

És per això que el col·lectiu independentista vallmollenc ens vam arreplegar en un grup anomenat República i Llibertat i que dies previs a la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre vam fer manifestacions per reclamar el dret a vot en aquest referèndum que condicionaria el futur polític del nostre país (Catalunya). És per això doncs que, per exemple el dia de la Diada Nacional de Catalunya de 2017, ens vam plantar davant de l’acte oficial proposat per l’ajuntament (com el lector es pot imaginar, era una pantomima) i vam demanar formalment –i amb manifestació inclosa- que es pogués votar, davant la negativa flagrant del consistori.

Inicialment la gent especulava si es podria votar… i si es podia, a on? Molts creiem que al final no es votaria perquè sincerament, les opinions eren molt diverses. Des de l’ajuntament es deia que no, un no rotund, llavors pensàvem que potser es votaria al consultori mèdic, atès que són instal·lacions que depenen del Departament de Salut, ergo la Generalitat de Catalunya.

Finalment i amb permanència del col·lectiu República i Llibertat, vam aconseguir que fos l’Escola Mare de Déu Del Roser el centre de votació… però encara faltava acabar de tocar els nassos des de l’ajuntament i ens va deixar com a centre de votació el barracó de l’escola.

Arribats al dia 30 de Setembre, com a tot Catalunya, vam passar la nit allí per defensar el nostre punt de votació i l’endemà, dia 1 d’Octubre, a l’hora estipulada, es va constituir la mesa i vam poder iniciar la votació, tot i els problemes informàtics d’aquell dia.

El dia va ser de caràcter festiu, tots els actes lúdics es van concentrar davant del petit pati de sorra que hi ha davant del barracó i vam estar molt atents a les notícies que arribaven d’arreu de Catalunya ateses les bestialitats policials per part dels policies invasors reprimint a la colònia que representem per a ells.

És per això que vam construir com una espècie de barricada amb taules i cadires, per tal de dificultar el pas de les forces d’ocupació. Teníem por, per la proximitat que tenim a Tarragona, que vinguessin a fer mal i a prendre’ns l’urna (i, per tant, els nostres vots; cal tenir en compte que només hi havia un punt d’entrada i sortida i segurament ens l’haguessin pres amb facilitat si s’haguessin personat) però també sabíem que la determinació de tot un poble alçat no es podia parar.

Aquesta sensació d’alegria (perquè votàvem tot i les negatives rotundes de l’ajuntament i la seva alcaldia), de por (per no patir la mateixa sort, malauradament, dels pobles veïns) i de rauxa (perquè vèiem – i veiem – que som un país imparable) van estar presents durant tot el dia, especialment al matí.

A la tarda la cosa es va calmar perquè els atacs perpetrats per les forces d’ocupació van cessar arreu de Catalunya i vam estar jugant a jocs de taula i l’ambient era distès.

La gent durant tot el dia va votar sense cap incident, cal remarcar que algun veí va presentar-se amb banderes espanyoles i no va passar absolutament res, simplement es va deixar que votés i no es va fer cap mena d’acció en contra. Tothom tenia dret a votar i ells no serien menys. Això sí, les persones grans passaven davant per tal d’evitar que s’estiguessin molt de temps dretes, i la gent ho entenia.

Finalment, després de tot el dia i sense cap mena de suport de l’ajuntament, talment com si no existíssim (estàvem abandonats a la nostra sort), a les 20:21 h es van donar els resultats. NO ENS HO CRÈIEM. El petit col·lectiu independentista, que suposadament som en aquest poble, vam guanyar de manera flagrant.

Hem d’aconseguir-ho, sigui com sigui, tenim el mandat que representa l’1 d’octubre del 2017, no ho deixem córrer. Quan anem tots a l’una som realment imparables. Hem d’aconseguir-ho, sigui com sigui.

Visca Catalunya Lliure, Visca la República Catalana!”

 

Es donen els resultats.